El setter irlandès vermell i blanc és un gos originari d'Irlanda que es caracteritza, entre altres coses, per ser el setter que va donar lloc a la raça setter irlandès vermell. Es pensa que ja existien al segle XVI, encara que va ser gràcies als terratinents dels segles XVII i XVIII que aquests gossos van aconseguir un major auge. Van ser destinats especialment per a la caça.
Origen del setter irlandès vermell i blanc
El setter irlandès vermell i blanc té el seu origen a Irlanda al segle XVII, encara que hi ha documents que demostren que ja existia al segle XVI, ja que descrivien uns gossos de caça vermells i blancs. Aquests gossos de caça blancs i vermells eren uns canins populars entre els terratinents del segle XVII i XVIII. No obstant això, a partir del segle XIX es va prioritzar els gossos amb el pelatge només vermell, per la qual cosa els setters blancs i vermells van estar a prop de desaparèixer. Tot i això, van quedar alguns exemplars que criadors van recuperar després de la Primera Guerra Mundial.
L'any 1944 es va crear l'Irish Red and White Club i la raça va obtenir l'impuls definitiu. El 2009 es va reconèixer per l'American Kennel Club i ja podien competir en concursos.
Característiques del setter irlandès vermell i blanc
El setter irlandès vermell i blanc és un gos de mida mitjana, amb una alçada de 57-66 cm i un pes de 26 a 36 kg. El cos d'aquests gossos és fort i musculat, amb un pit profund amb costelles arquejades i una línia superior molt poderosa i musculosa. La cua té una longitud mitjana que no baixa més enllà de l'alçada del garrons i es va estrenyent cap a la punta.
Seguint amb les característiques del setter irlandès vermell i blanc, les potes tenen uns ossos forts, són musculoses i llargues, cosa que, en conjunt amb la resta del cos, fa que el moviment d'aquests gossos sigui fluid, lliure i enèrgic.
El cap del setter anglès vermell i blanc és llarg i fi, amb un musell de longitud similar que el crani, una tòfona negra i ampla i una mossegada en forma de tisora. Els ulls són de color avellana fosc, les orelles s'implanten a nivell dels ulls i són caigudes i llargues. El coll està una mica arquejat i és musculós i moderadament llarg.
Colors del setter irlandès vermell i blanc
El pèl del gos setter irlandès vermell i blanc és llarg, llis o lleugerament ondulat i sedós. Presenta un pèl una mica més llarg amb aspecte de “plomes” per darrere dels membres anteriors i posteriors, als flancs fins al pit, la gola i la part externa del pavelló auditiu. La cua està molt poblada de pèl.
La majoria, la capa base de color és blanca i té més o menys quantitat de taques de color vermell.
Caràcter del setter irlandès vermell i blanc
El temperament d'aquests gossos és alegre, entusiasta i afectiu Són uns gossos amb força energia, per la qual cosa necessiten alliberar-la diàriament amb exercicis, jocs i activitats diverses. També són uns gossos molt mansos i obedients, amb molta astúcia i intel·ligència.
Són uns gossos molt amables i sociables, que es porten bé amb tota mena de persones i animals sempre que s'hagi dut a terme una correcta socialització des de cadells; en cas contrari, desenvolupen un comportament revoltós i capritxós. En ser també molt dependents, no els agrada passar temps sols a casa lluny dels seus companys humans, podent desenvolupar conductes destructives o ansietat per separació.
Educació del setter irlandès vermell i blanc
A causa del seu caràcter destructor, capritxós i revoltós, ha de tenir una socialització i entrenament primerenc, començant durant les seves primeres setmanes de vida per a aconseguir aquest gos afectuós i estable que pot ser. A l'educació d'aquests gossos també cal tenir en compte el seu instint caçador, ja que era un gos destinat per a les activitats cinegètiques, realitzant ordres i doctrines per controlar aquest instint de cara al futur.
L'entrenament s'ha de basar en el reforç positiu, premiant les conductes desitjables sense dur a terme un càstig si no les fan. Així, l'aprenentatge s'aconseguirà abans i serà menys traumàtic i més efectiu. Per a més detalls, no et perdis el nostre article sobre Com educar un cadell.
Si has adoptat o adoptaràs un setter irlandès vermell i blanc adult, no et preocupis, encara ets a temps de socialitzar-lo i educar-lo! Consulta aquest altre article: "Com ensinistrar un gos?".
Cures del setter irlandès vermell i blanc
A causa de la quantitat d'energia i vitalitat que tenen aquests gossos, necessiten fer exercicis, jocs i activitats a l'exterior tots els dies, per la qual cosa és un gos ideal per a zones rurals o per a famílies que visquin en pisos però que siguin actives i gaudeixin de la natura. Els exercicis pel parc, les llargues passejades i les excursions seran activitats que el teu setter gaudirà. També, atesa la seva intel·ligència, adoren els exercicis i els jocs d'intel·ligència i interactius. En aquest altre article trobareu Jocs d'intel·ligència per a gossos.
El pèl del setter irlandès vermell i blanc ha de ser raspallat amb certa freqüència per remoure les restes de brutícia i activar la circulació sanguínia per a que creixi fort i brillant. El bany serà necessari quan estigui molt brut o necessiti un xampú de tipus tractament per a algun problema dermatològic. Les orelles llargues d'aquests gossos han de ser higienitzades amb freqüència per prevenir otitis. Així mateix, les dents i els ulls també han de ser netejats i revisats per prevenir infeccions i inflamacions i les ungles s'han de retallar quan es trobin molt llargues.
Aquests gossos han de ser alimentats amb menjar complet, equilibrat, de qualitat i en la quantitat suficient per cobrir les seves necessitats energètiques diàries segons les seves característiques individuals, que depenen de condicions com l'estat fisiològic, nivell d'activitat, clima o edat. Són propensos al sobrepès, per la qual cosa la quantitat diària s'ha de seguir rigorosament juntament amb l'exercici per mantenir el setter irlandès vermell i blanc en un pes òptim. Actualment trobem diferents tipus d'aliments per a gossos, sent els pinsos i el menjar casolà els més populars. És possible establir una dieta casolana, però en aquest cas serà fonamental consultar un veterinari/a especialitzat/da en nutrició canina per garantir que no hi ha dèficits nutricionals.
Per prevenir mal alties infeccioses i parasitàries freqüents en aquesta espècie, s'han de dur a terme vacunacions i desparasitacions periòdiques Les revisions veterinàries de rutina també són importants perquè el setter irlandès vermell i blanc estigui ben cuidat i en condicions adequades per mantenir la seva qualitat de vida.
Salut del setter irlandès vermell i blanc
El setter irlandès vermell i blanc té una esperança de vida de 10 a 13 anys i està predisposat a una sèrie de mal alties com les següents:
- Atròfia retinal progressiva, on es van degenerant els fotoreceptors de la retina de manera progressiva (cons i bastons) fins que acaba en ceguesa.
- Dilatació-torsió gàstrica, en què l'estómac s'omple de menjar, dilatant-se i girant-se, cosa que empitjora greument la salut del gos causant xoc.
- Displàsia de maluc, que consisteix en una incongruència dels ossos de l'articulació del maluc que crea inestabilitat, artrosi i dolor.
- Problemes dentals, com la mal altia periodontal.
- Problemes oculars, com les uveïtis.
- Sordera.
Tant per prevenir les patologies que es puguin detectar a temps les que no, és fonamental dur a terme una adequada medicina preventiva i acudir a les revisions veterinàries periòdiques.
On adoptar un setter irlandès vermell i blanc?
El setter irlandès vermell i blanc es pot adoptar amb més facilitat a les zones rurals o en aquells llocs on hi ha zones on es permet caçar, ja que en moltes ocasions, lamentablement, aquests gossos i altres races considerades "de caça" són abandonats una vegada finalitzada la temporada. Aquests gossos solen anar a parar a refugis i protectores, de manera que recomanem acudir a aquests centres per intentar adoptar un setter irlandès vermell i blanc o un mestís que provingui de aquesta raça. Una altra opció és cercar associacions de rescat de gossos setter per Internet.
Abans de pensar en adoptar aquest gos has de ser conscient de les cures i les necessitats que requereix. Especialment si parlem d'exemplars que ja han patit un abandó o m altractament, és imprescindible valorar si realment ets bon candidat o no per adoptar-lo.
