El control de la ingesta d'aliments és possible gràcies a la interacció de factors gastrointestinals, nerviosos i ambientals que, en conjunt, funcionen per mantenir els nivells d'energia i el pes corporal dels animals. Tot i això, quan es produeix un desequilibri d'aquests mecanismes de control, apareixen alteracions relacionades amb la ingesta de menjar, com la polifàgia.
Si vols conèixer què és la polifàgia en gossos, els seus símptomes, causes i tractament, no dubtis a llegir el següent article del nostre lloc on també expliquem quins són els tipus d'aquesta alteració que existeixen.
Què és la polifàgia en gossos?
La polifàgia és un signe clínic que consisteix en un consum excessiu de menjar. El control de la ingesta d'aliments es produeix gràcies a la interacció de diversos factors com ara:
- Factors gastrointestinals.
- Factors nerviosos.
- Factors ambientals.
No obstant això, quan es produeix un desequilibri en algun d'aquests factors, apareix una compulsió alimentària que fa que els gossos consumeixin una quantitat d'aliment per sobre del que és habitual.
Alguns cuidadors racionen el menjar dels seus gossos de forma “intuïtiva”, tenint únicament en compte la quantitat que aconsegueix satisfer la gana de l'animal. Tot i això, aquesta pràctica pot resultar problemàtica quan la ració que s'aporta no concorda amb:
- La quantitat d'aliment: que depèn de la edat, la raçao mida i el nivell d'activitat.
- L'energia que necessita diàriament el can.
Conèixer el volum d'aliment que necessita un gos en funció de la densitat energètica de la seva ració és fonamental no només per satisfer les necessitats nutricionals i energètiques, sinó també per podervalorar l'aparició d' alteracions a la ingesta de menjar, com la polifàgia.
Sempre que tingueu dubtes sobre la quantitat d'aliment que heu d'aportar al vostre gos, no dubteu a consultar amb el vostre veterinari/a de confiança. A més, cal tenir en compte que les necessitats energètiques poden variar al llarg del temps per diversos factors (edat, nivell d'activitat, temperatura atmosfèrica, estats de gestació o lactació, etc.).). Per això és important que facis aquesta consulta el teu veterinari/a amb relativa freqüència, per així garantir un maneig òptim de la dieta de la teva mascota.
Tipus de polifàgia en gossos
La polifàgia canina es manifesta sempre de la mateixa manera: amb un consum excessiu d'aliment. No obstant això, de forma didàctica podem classificar-la en tres tipus diferents per facilitar-ne la compressió:
- Polifàgia patològica: és la polifàgia que apareix en mal alties com la diabetis mellitus, hiperadrenocorticisme, insuficiència pancreàtica exocrina, insulinoma, parasitosi gastrointestinals o patologies neurològiques. Consulta aquest post sobre Com detectar problemes neurològics a gossos? per tenir més informació sobre el tema.
- Polifàgia fisiològica: és aquella que té lloc en determinades situacions fisiològiques per fer front a un increment de la demanda energètica de l'organisme, com estats de creixement, gestació o lactació, i altres situacions no patològiques com l'increment de l'activitat física o el descens de la temperatura ambiental.
- Polifagia yatrogénica: és aquella que produïm les persones, o bé com a conseqüència d'un maneig inadequat de l'alimentació de les nostres mascotes, o bé per la instauració d'un tractament farmacològic que produeix polifàgia com a efecte secundari.
Alguns autors, també classifiquen la polifàgia de la següent manera:
- Polifàgia primària: és conseqüència de l'existència d'una patologia que afecta el Sistema Nerviós Central, en concret, el centre de la sacietat localitzat a l'hipotàlem.
- Polifàgia secundària: està produïda per factors no neurològics.
Causes de la polifàgia en gossos
Com hem explicat a l'apartat anterior, la polifàgia canina pot estar originada per causes patològiques, fisiològiques o iatrogèniques. A continuació, expliquem de forma més detallada cadascuna de les causes que poden donar lloc a aquest signe clínic als gossos:
- Neurològiques: s'inclouen alteracions que afecten el centre de la sacietat localitzat a l'hipotàlem, com tumors hipotalàmics, traumatismes cranioencefàlics i processos inflamatoris o infecciosos a nivell del Sistema Nerviós Central.
- Endocrines: entre les quals destaquen l'acromegàlia, la diabetis mellitus, la Síndrome de Cushing (o hiperadrenocorticisme) o l'insulinoma. També es produeix en casos d'hipertiroïdisme, tot i que és un procés molt més freqüent en gats que en gossos.
- Causes que produeixen pèrdua de nutrients: com passa en la insuficiència pancreàtica exocrina, en parasitosi intestinals massives o en patologies intestinals com la Mal altia Inflamatòria Intestinal.
- Tumorals: atès que les cèl·lules neoplàsiques tenen una alta demanda energètica.
- Fisiològiques: com el creixement, la gestació, la lactació, el fred i l'activitat física intensa. Totes tenen com a punt en comú que incrementen la demanda energètica de l'organisme, cosa que augmenta alhora la gana.
- Comportamentals: per avorriment, estrès o competència pel menjar quan conviuen diversos gossos junts. Cal destacar que la polifàgia es considera normal en algunes races, com el pagès retriever o el carlí.
- Dietètiques: les dietes hipocalòriques o de baixa qualitat nutricional produeixen polifàgia en no satisfer les demandes energètiques de l'animal. D' altra banda, el canvi a dietes més palatables o saboroses també ocasionen polifàgia.
- Farmacològiques: alguns fàrmacs com les benzodiazepines, els corticoides, els progestàgens, els antihistamínics o els anticonvulsivants poden produir polifàgia com a efecte secundari.
Símptomes de la polifàgia en gossos
La polifàgia és en si mateixa un signe clínic que es pot manifestar de la manera següent:
- Consum més freqüent de menjar en gossos que tenen el menjar a lliure disposició o “ad libitum”.
- Consum de major quantitat d'aliment del normal en gossos que tenen el menjar a lliure disposició o “ad libitum”.
- Cerca contínua de menjar a casa o al carrer.
- Demanda contínua de menjar als cuidadors o tutors.
- Robatori de menjar: és freqüent que, en aquesta recerca obsessiva d'aliment, els gossos aconsegueixin fer-se amb menjar del rebost o de les escombraries, o fins i tot es mengin el menjar d' altres mascotes amb què conviuen.
Sempre que detectem la polifàgia en un gos, és important prestar atenció a la presència d' altres signes clínics que poden ser indicatius de mal altia i poden ajudar a orientar el diagnòstic. Alguns dels signes que poden acompanyar la polifàgia són:
- Pèrdua de pes.
- Increment de pes.
- Poliúria: augment del volum d'orina.
- Polidípsia: augment del consum d'aigua.
- Signes neurològics.
- Signes digestius: com vòmits o diarrea.
Diagnòstic de la polifàgia en gossos
El diagnòstic de la polifàgia canina s'ha de centrar en els aspectes següents:
- Valoració de la dieta: resulta fonamental per conèixer si es tracta d'una polifàgia iatrogènica ocasionada per un mal maneig dietètic. Per això, s'ha de valorar el tipus de ració que consumeix l'animal (pinso comercial o ració casolana), la quantitat, el nombre de preses al dia i la densitat energètica o calòrica de cada ració. Alhora, s'han de tenir en compte les necessitats nutricionals de l'animal, per així comprovar si la ració que rep és d'acord amb els seus requeriments.
- Valoració dels canvis de pes: encara que a priori pugui resultar contradictori, hem de saber que la polifàgia pot anar acompanyadatant de guany com de pèrdua de pes Normalment, les causes neurològiques, farmacològiques, dietètiques, comportamentals i algunes fisiològiques solen anar acompanyades d'un increment de pes. Per contra, algunes causes patològiques com la diabetis mellitus o la insuficiència pancreàtica exocrina s'acompanyen d'una pèrdua de condició corporal.
- Valoració de l'estat fisiològic: com hem explicat, hi ha diverses situacions fisiològiques que produeixen un increment de la demanda d'energia i, per tant, originen polifàgia. Per això, durant el diagnòstic d'aquesta alteració cal tenir en compte si l'animal es troba en alguna d'aquestes situacions, per tal de descartar que sigui una polifàgia fisiològica.
- Detecció d' altres signes clínics: la detecció d' altres signes clínics per part dels cuidadors o del veterinari/a ajuden a orientar el diagnòstic en el cas de la polifàgia patològica.
- Proves complementàries: sempre que s'hagin descartat les causes de polifàgia fisiològica i atrogènica o que s'hagin detectat signes de mal altia, s'han de realitzar proves complementàries per assolir el diagnòstic definitiu de la mal altia causant de la polifàgia. De manera general, s'han de fer anàlisi de sang, d'orina i altres proves laboratorials per detectar mal alties endocrines, anàlisis coprològiques per detectar parasitosis digestives, proves d'imatge (com radiografia, ecografia i ressonància magnètica), etc.
Prevenció de la polifàgia en gossos
Abans de parlar sobre prevenció, hem de saber que no tots els casos de polifàgia són evitablesCom és lògic, les causes atrogèniques, és a dir, aquelles que produïm nos altres mateixos per un mal maneig dietètic o per l'administració d'alguns fàrmacs, són perfectament evitables. No obstant això, hi ha moltes causes patològiques de polifàgia canina que no es poden prevenir.
En aquest apartat, ens centrarem en les principals causes de polifàgia que es poden evitar amb unes mesures preventives correctes:
- Dieta adequada: una dieta equilibrada i d'acord amb les necessitats de l'animal serà fonamental per evitar les causes dietètiques de la polifàgia canina. De la mateixa manera, ajustar la densitat calòrica de la ració en animals amb més demanda energètica (com en gosses gestants o en lactació) evitarà les causes fisiològiques de la polifàgia.
- Complir amb el programa vacunal i de desparasitació: com hem esmentat, hi ha causes infeccioses i parasitàries capaces d'originar polifàgia. Per això, és de vital importància complir amb el calendari vacunal i de desparasitació per prevenir l'aparició de polifàgia per aquestes causes.
- Prevenir alteracions comportamentals: tant l'estrès com l'avorriment causat per la soledat o la manca d'activitat física i mental poden originar una polifàgia psicògena als gossos. Per això, és important dedicar a les nostres mascotes el temps i l'atenció que necessiten, per evitar així l'aparició d'aquest tipus d' alteracions comportamentals. A més, en cas que convisquis amb diversos gossos, recorda la importància de subministrar a cadascú la quantitat d'aliment que necessita, en bols independents i, sempre que ho consideris oportú, en llocs separats, per evitar problemes de competència entre ells.
Tractament de la polifàgia en gossos
El tractament o la correcció de la polifàgia als gossos pot variar en funció de la causa que l'origina. Per això, en aquest apartat abordarem el tractament de la polifàgia canina en funció de la causa subjacent:
- Polifàgia patològica: per revertir la polifàgia patològica cal instaurar un tractament específic de la mal altia que l'origina. En funció de la patologia, el tractament pot ser farmacològic, quirúrgic i/o dietètic.
- Polifàgia fisiològica: la polifàgia fisiològica apareix en estats que produeixen un increment de la demanda energètica de l'organisme. Per prevenir la seva aparició, simplement cal aportar una ració amb més densitat energètica, per així satisfer les necessitats dels animals.
- Polifàgia iatrogènica: quan la polifàgia està originada per un maneig inadequat de l'alimentació, s'han de corregir els errors dietètics ajustant la quantitat i la composició de la ració a les necessitats de lanimal. Quan la polifàgia apareix com a efecte secundari a l'administració d'un fàrmac, generalment no cal suspendre el tractament, atès que la polifàgia no és un efecte advers greu. Això no obstant, és important informar al veterinari/ària que va pautar el tractament sobre l'aparició d'aquest efecte secundari i, encara que es detecti un increment de la gana a l'animal, no incrementar el volum de la ració. Quan la causa de la polifàgia sigui comportamental, cal eliminar l'element desencadenant o corregir-la mitjançant teràpia conductual.
Et deixem aquest vídeo del nostre lloc on s'explica quantes vegades al dia ha de menjar un gos, per si tens dubtes sobre el tema.
