La disminució de la gana (hiporèxia) o l'absència total de gana (anorèxia) és un signe clínic que pot aparèixer amb relativa freqüència en els gossos grans. Els motius poden ser múltiples i inclouen des de causes patològiques fins a alteracions del comportament. Independentment de l'origen, és important seguir les estratègies adequades per corregir la manca de gana en aquests animals.
Si t'estàs preguntant per què el teu gos ancià no vol menjar i què fer sobre això, en aquest article del nostre lloc parlem de les causes de la f alta de gana a gossos grans i què fer en cada cas.
Causes patològiques de la manca de gana en gossos grans
Existeixen una gran varietat de mal alties que poden produir la pèrdua total (anorèxia) o parcial (hiporèxia) de la gana. No obstant això, algunes són especialment freqüents en els gossos ancians:
- Mal altia renal crònica (ERC): els gossos amb mal altia renal crònica, també coneguda com a insuficiència renal crònica, solen presentar anorèxia com a conseqüència de la urèmia (acúmul de toxines urèmiques en sang) i l'anèmia. Aquest ha de ser un dels primers diagnòstics diferencials a considerar en gossos ancians amb manca de gana.
- Tumors: el càncer és una mal altia geriàtrica que presenta una incidència especialment alta en els gossos d'entre 7 i 12 anys. Alguns tumors poden produir signes inespecífics com anorèxia i pèrdua de pes, per la qual cosa un dels diagnòstics diferencials que s'han de considerar davant la primesa en gossos grans i que, a més, presenten manca de gana són els tumors.
- Patologies digestives: qualsevol mal altia que afecti el tracte gastrointestinal pot reduir la gana. En el cas concret dels gossos grans, una de les principals causes d'anorèxia o hiporèxia són les alteracions a nivell de la cavitat oral, especialment la mal altia periodontal, gingivitis i pèrdua de peces dentàries.
- Patologies hepatobiliars: els primers signes que s'observen en mal alties hepàtiques, com l'hepatitis crònica, són signes inespecífics com l'anorèxia.
- Patologies endocrines: en els gossos ancians una de les patologies endocrines més freqüents que produeixen una reducció de la gana és l'hiperparatiroïdisme.
A més d'aquestes causes, cal tenir en compte que qualsevol procés que causi dolor o malestar pot produir anorèxia en gossos ancians. Per això, en gossos geriàtrics amb f alta de gana és especialment important valorar l'existència de processos dolorosos, sobretot aquells que afectin les articulacions, el raquis o el sistema musculoesquelètic.
Causes farmacològiques de la manca de gana en gossos ancians
És freqüent que els gossos ancians presentin patologies cròniques que requereixin tractaments farmacològics Alguns d'ells, com els AINEs (Antiinflamatoris No Esteroideus), l'amiodarona, el metimazol o els acidificants urinaris, poden originar anorèxia com a efecte secundari
Dins d'aquest grup també hem de considerar els tractaments quimioteràpics Els fàrmacs antitumorals no només actuen davant de les cèl·lules cancerígenes, sinó també davant de les cèl·lules sanes dels teixits corporals que es multipliquen activament, com és el cas de l'epiteli gastrointestinal. Això fa que els fàrmacs quimioteràpics ocasionin toxicitat gastrointestinal i originin anorèxia.
Trastorns que produeixen pèrdua de gana en gossos grans
Existeixen una sèrie de causes externes o ambientals que poden originar trastorns en els hàbits alimentaris dels gossos, especialment quan són grans. Les causes més habituals són:
- Soledat o separació dels seus cuidadors.
- Pèrdua dels companys o tutors.
- Canvis de rutina, incloent canvis d'horari o de residència.
- Nous animals a la llar, que ocasionen canvis en lestructura social.
Què fer si el meu gos ancià no té gana?
De vegades, els cuidadors de gossos grans acudeixen a la consulta del seu veterinari/a preguntant-se per què el seu gos ancià no menja o per què ja no vol menjar. Com hem explicat a l'apartat anterior, les causes que poden f altar gana en gossos vells, tant hiporèxia com anorèxia, són múltiples i inclouen des de causes patològiques fins a causes externes que originen trastorns en els hàbits alimentaris. Per això, sempre que detectis una disminució de la gana al teu gos, és important que acudeixis al teu veterinari/a perquè pugui establir un protocol diagnòstic i detectar la causa del problema.
En funció de la causa que estigui originant la hiporèxia o anorèxia, es podran seguir diferents estratègies per intentar millorar la gana dels gossos ancians:
- Quan la causa de la hiporèxia o anorèxia sigui patològica, caldrà instaurar un tractament específic enfront de la patologia primària que està originant la manca de gana.
- Quan hi hagi causes externes o ambientals que alterin els hàbits alimentaris, cal fer una teràpia conductual per intentar corregir les alteracions comportamentals de l'animal. Entre altres coses, cal respectar un horari de menjars, associar el menjar a un moment agradable (per exemple, després d'un passeig o quan els cuidadors arribin a casa) i recompensar l'animal amb carícies i bones paraules quan mengi bé per aconseguir així un reforç positiu. Això no obstant, en aquests casos la millor estratègia és la prevenció. Evitar els canvis bruscos a la seva rutina, tractant de realitzar els canvis de forma gradual i amb temps suficient, seran la millor alternativa perquè l'animal s'adapti a la nova situació sense patir desequilibris en els seus hàbits alimentaris.
Com obrir la gana en gossos grans?
Independentment de la causa que origini la pèrdua de gana, es poden emprar altres estratègies de forma complementària per intentar millorar la gana dels gossos grans:
- Oferir menjar humit o semihumit: aquest tipus d'aliments faciliten la masticació en ser tous i, a més, tendeixen a desprendre una aroma molt més gran que, per exemple, el pinso. Són les anomenades "llaunes de menjar humit" o "potets", i les trobem també formulades per a gossos d'edat avançada, per la qual cosa si busques potets per a gossos ancians, hauràs de fixar-te que s'especifiqui l'edat, així com garantir que els ingredients usats siguin de qualitat i naturals. En cas que alimentis el teu gos amb pinso sec, pots humitejar el menjar amb aigua o brou de pollastre, de carn o de verdures (sempre sense sal). Tot i que és una bona alternativa en tots els gossos amb manca de gana, serà especialment efectiva en els animals amb alteracions a nivell de la cavitat oral.
- Oferir menjar calent: en cas que soles aportar una ració casolana, pots provar d'oferir-lo calent. En cas que facis servir una dieta basada en pinso sec, pots optar per humitejar-la amb aigua o brou calent.
- Oferir aliments per a gossos sènior: al mercat hi ha pinsos especialment formulats per a gossos ancians, els quals no només estan adaptats a les seves necessitats nutricionals, sinó que també presenten una alta palatabilitat, cosa que aconsegueix estimular la seva gana. Així mateix, avui dia trobem altres tipus de menjar dissenyats també per a gossos ancians, com ara menjar deshidratat i fins i tot menjar casolà envasada al buit.
Claus per adaptar l'alimentació d'un gos ancià i estimular la gana
L'edat a què els gossos assoleixen la senilitat varia en funció de les races. Com a norma general, les races grans i gegants arriben als 6-7 anys, les mitjanes als 8-10 i les petites als 11-13. En aquesta etapa de la seva vida, els gossos tenen unes necessitats específiques, cosa que fa imprescindible l'adaptació de la seva alimentació als nous requeriments.
En el cas que alimentis el teu gos amb un pinso comercial, és recomanable que quan arribi a la senilitat comencis a aportar un pinso sènior, és a dir, un pinso especialment dissenyat per a gossos ancians. En aquests casos, és important que facis el canvi d'alimentació de manera progressiva per evitar així alteracions a nivell del seu aparell digestiu.
Al contrari, si habitualment alimentes el teu gos a base d'una ració casolana, és important que adaptis la seva dieta tenint en compte una sèrie de factors. A continuació, expliquem els principals factors que cal tenir en compte a l'hora de dissenyar la dieta dels gossos ancians:
- Menor concentració energètica: els gossos majors disminueixen la seva activitat física i produeixen una menor quantitat d'hormona del creixement. Això comporta una reducció de massa muscular, del seu pes corporal i del seu metabolisme basal, cosa que requereix una reducció de la concentració energètica de la seva dieta. És important no confondre la reducció de la concentració energètica del menjar amb la reducció de la quantitat daliment. La quantitat de menjar que cal aportar és la mateixa, però aquest ha de tenir una menor densitat energètica.
- Dietes més palatables: amb l'edat, la sensibilitat de l'olfacte i el gust sol disminuir, per la qual cosa és important formular racions especialment palatables i saboroses per estimular la gana.
- Textura: en els gossos amb alteracions a la cavitat oral pot resultar necessari canviar el pinso sec per alimentació humida, semihumida o casolana. D'aquesta manera, aconseguirem facilitar la pressió i la masticació de l'aliment i reduir el dolor associat a la masticació d'un aliment sec i dur.
- Augmentar les preses: als gossos grans és recomanable aportar diversos àpats al dia, encara que sense incrementar el volum total d'aliment. És a dir, el que és adequat és repartir la quantitat de menjar total en diverses preses al dia per evitar així la sobrecàrrega del seu aparell digestiu. Per exemple, si habitualment reparties la ració diària en dues preses, és recomanable que quan el teu gos es faci més gran la repartissis en tres preses.
- Mantenir nivells moderats de proteïnes: el nivell de proteïna de la dieta ha de ser moderat, però és important que siguin proteïnes d' alt valor biològic i d' alta digestibilitat, ja que aquests animals tenen una pitjor utilització de nutrients.
- Aportació adequada d'àcids grassos essencials: en aquesta etapa és especialment important garantir una bona aportació d'àcids grassos essencials, ja que els gossos geriàtrics presenten menor capacitat de desaturar els àcids grassos.
- Incrementar els nivells de fibra: la dieta dels gossos ancians ha de tenir uns nivells de fibra més grans per dues raons. D'una banda, perquè permet reduir l'aportació energètica sense reduir el volum de la ració i, per tant, sense reduir la sensació de sacietat de la ració. D' altra banda, perquè els gossos ancians tenen més tendència al restrenyiment, per la qual cosa cal incrementar els nivells de fibra soluble per afavorir el trànsit intestinal.
- Suplements vitamínics: amb l'edat, es redueix la competència del sistema immunitari. Per això, és recomanable incloure suplements amb vitamina E, betacarotens i luteïna, per potenciar així el sistema immunològic de l'animal.
En qualsevol cas, sempre que decideixis alimentar el teu gos a base de menjar casolà, et recomanem que consultis prèviament amb un veterinari/a especialista en nutrició animalD'aquesta manera, podràs garantir que l'alimentació que aportes al teu gos sempre està adaptada a les seves necessitats fisiològiques. Per a més detalls, no et perdis aquest altre article: "Alimentació per a gossos grans".
