Identificar l'estrès al gos pot ser difícil moltes vegades, especialment si no hi tenim experiència prèvia. Sempre és recomanable acudir a un especialista si aquest problema genera situacions greus i si no tenim clar com podem solucionar-ho nos altres mateixos.
En aquest article del nostre lloc repassarem amb tu els símptomes o els senyals que ens indiquen que un gos pateix estrès, identificarem algunes de les causes més habituals i t'explicarem com ha de ser el tractament que l'ajudi a superar aquest període tan difícil.
Segueix llegint per descobrir què fer si el meu gos està estressat amb consells de qualitat que milloraran clarament el seu benestar. No oblidis que l'estrès pot portar conseqüències greus al seu dia a dia. Serà fonamental posar remei a aquesta situació com més aviat millor.
Què és l'estrès? Quines són les causes més comunes?
Quan parlem d'estrès, ens referim a una resposta automàtica que genera el cos del gos ante un estímul concret. L'estímul pot ser de qualsevol tipus: una persona, un gos, un cotxe, un ambient… En algunes ocasions l'estrès pot ser positiu, per exemple, quan el nostre gos s'excita en trobar-se amb un altre gos company. Però també pot ser negatiu, especialment quan parlem de gossos que no han estat correctament socialitzats i que tenen por de l'entorn, d' altres mascotes o de persones.
L'estrès genera una reacció al cos del gos. Això pot derivar en un intent de fugida o en reactivitat (una resposta negativa com són els lladrucs, grunyits i intents d'atac). Dependrà de cada gos i de cada situació en concret.
L'estrès combina diversos factors, entre ells l'adaptació a l'ambient, les necessitats del gos i la successió de factors positius que alegreu la vostra vida. D'aquesta manera, si no complim amb aquests requisits bàsics el nostre gos s'estressarà.
El benestar d'una mascota ve per complir les cinc llibertats del benestar animal que inclouen de manera resumida:
- Lliures de set, gana i desnutrició
- Lliures de disconfort
- Lliures de dolor, mal altia i ferides
- Lliures d'expressió
- Lliures de por i estrès
Complint totes aquestes necessitats i observant un gos sa podem afirmar que és un gos que gaudeix d'una sensació de benestar. Tot i això, si no és així, el nostre gos pot estar patint estrès. A continuació us indiquem els símptomes més habituals de l'estrès en gossos.
Causes més habituals de l'estrès en gossos:
Com hem comentat anteriorment una de les causes més habituals és una mala socialització Si no hem ensenyat al nostre gos (o no hem tingut l'oportunitat) a relacionar-lo amb persones, mascotes i elements de l'entorn des de cadell, el gos pot desenvolupar pors greus. De vegades això es tradueix en gossos espantadissos i tímids però en altres ens trobem amb gossos que tenen reaccions molt dolentes.
Tot i així, poden existir pors i fòbies que poden haver-se generat després deuna mala experiència que el gos hagi patit: ha estat mossegat, s'ha perdut, ha perdut un familiar… Aquest tipus de situacions li provoquen estrès i desconcert.
D' altra banda, els factors relacionats amb el benestar animal també provoquen estrès: la manca de passejades, estar encadenat a un lloc concret, patir una mal altia, no poder relacionar-se com desitja, estar tancat… Tot això repercuteix en la salut mental i li ocasiona estrès.
Símptomes i comportament d'un gos estressat
Podem pensar que complim totes les llibertats del gos i que aquest gaudeix d'una vida feliç però de vegades ens trobem amb conductes que evidencien que aquest gos no és pas feliç, és més, que pateix una situació d'estrès important.
Si no remeiem aquest problema que, influenciat per l'entorn, les necessitats socials i altres causen un problema mental, podem fer que la nostra mascota comenci a patir canvis en el seu comportament, cosa que deriva en problemes del comportament.
Algunes pistes que ens indiquen estrès a la nostra mascota:
- Les estereotípies: Es tracta de conductes o moviments repetitius que no tenen cap funció. A les gosseres podem parlar de casos de gossos que donen voltes sobre si mateixos durant hores, això és efectivament una estereotípia.
- L'agressivitat: Si fins aleshores la nostra mascota havia estat una mascota amb un comportament normal i comença a desenvolupar agressivitat davant de determinades situacions, aquestes evidentment repercuteixen en la salut de la nostra mascota qui augmentarà els nivells d'estrès.
- Apatia: Encara que alguns gossos demostren el seu estrès mitjançant agressivitat o conductes una mica extremes també hi ha casos de gossos que no mostraran cap conducta. Veure un gos extremadament apàtic és igual de greu que aquell que realitza estereotípies.
- L'excés d'activitat: No és el mateix que parlar d'un gos incansable. Es tracta de mascotes que encara estant summament cansades són incapaços de cessar els seus moviments i el seu comportament.
- Utilitzar el reforç negatiu o l'agressivitat: A més de ser perillós no només per a nos altres, sinó també per als que es trobin al nostre entorn, aquestes conductes generen un gran nivell d'estrès al nostre gos. Evitarem tot tipus de conducta negativa.
- Por: Pot tractar-se de por a les persones, a altres gossos o podem parlar de por generalitzada. Aquells gossos que hagin tingut experiències molt negatives a la seva vida poden patir por que genera estrès.
Altres senyals que poden ser símptoma d'estrès al gos poden ser un panteix excessiu quan observem excés d'activitat (o hiperactivitat), una reacció desmesurada cap a alguns estímuls, llepat excessiu, pèrdua de pèl, rigidesa muscular … Aquest tipus de comportament generalitzat es tradueix directament en estrès. Tot seguit t'explicarem què fer si el teu gos està estressat.
Si a més utilitzem eines de càstig (collar de penjament, collaret anti-lladrits i collaret de semi-penjat) o el propi càstig físic o verbal, estarem empitjorant i augmentant l'estrès al nostre gos. No castiguis un gos estressat sota cap concepte
Tractament de l'estrès en gossos i benestar animal
Si el teu gos pateix estrès greu ia més està relacionat amb problemes del comportament, serà fonamental acudir a un professional com és un etòleg o un educador caní. Això és perquè, de vegades, i per desconeixement, no podem actuar correctament. A diferència de nos altres, un professional serà capaç d'analitzar el gos i indicar-nos les causes concretes que hi estan estrès.
No obstant això, hi ha alguns consells que ens poden ajudar a millorar el seu benestar mentre esperem la visita de l'especialista:
A més de complir les necessitats bàsiques de la nostra mascota és molt important que ens comuniquem amb ell de manera adequadaUtilitzarem el reforç positiu per fomentar aquelles conductes que ens agradin mitjançant llaminadures, carícies i fins i tot una paraula amable. No cal ser excessius en el premi, n'hi haurà prou amb mostrar afecte al gos i generar confiança en ell. És molt important que trobeu en nos altres una figura de suport i confort.
És important, com hem comentat anteriorment, evitar l'agressivitat de qualsevol manera. Renyar-lo i posar-lo en una situació incomoda sens dubte generarà més estrès. Procurarem evitar les baralles i redirigir els comportaments que no ens agradin de manera positiva. Per exemple, si esteu rosegant el sofà no us renyarem, simplement us oferirem una joguina apropiada per a ell.
Una altra mesura molt important serà procurar-li tranquil·litat i seguretat. No el forçarem mai a relacionar-se o interactuar amb altres gossos o persones, depenent de la por. Ells mateixos quan estiguin preparats cercaran relacionar-se. Aquest punt ens enllaça també a un altre de molt important: evitar l'exposició a l'estrès en la mesura del possible. Si per exemple sabem que el nostre gos té por de gossos més grans que ell, intentarem passejar-lo en hores tranquil·les que sapiguem que no hi haurà gaires gossos. Si fos possible, hauríem d'eliminar completament tots els estímuls que li provoquin estrès.
Intentarem fer activitats tranquil·les: massatges, l'ús del kong, el sembrat… No us exciteu ni us animeu a córrer o perseguir objectes. És important que l'animal tingui una actitud relaxada en la mesura que sigui possible fins que l'estrès es passi.
Finalment afegirem que estimar molt la nostra mascota, passar temps amb ella i passar almenys de 60 a 90 minuts al dia són tècniques que milloraran considerablement els nivells d'estrès. Durant el passeig hem de propiciar que faci olor, camini amb la corretja llarga i que pugui gaudir del passeig sense cap tensió.
En principi l'estrès hauria d'eliminar-se del cos passats 21 dies, però depenent del cas pot ser molt més. En gossos que pateixen estrès crònic o pors greus serà molt important la supervisió i lajuda dun professional com hem comentat anteriorment. No dubtis a comentar i consultar els teus dubtes.
