Les condicions ambientals als hàbitats dels animals solen variar amb freqüència. En alguns casos, aquests canvis poden ser extrems, cosa que fa que les temperatures assoleixin valors eventualment dràstics per a les espècies. Davant d'aquestes situacions, factors com ara la disponibilitat d'aigua i aliment també tenen fluctuacions importants, per la qual cosa els animals queden exposats de manera comprometedora. En aquest sentit, diversos individus han desenvolupat certes estratègies per suportar aquests esdeveniments perquè, altrament, podrien morir.
En aquest article del nostre lloc parlarem sobre un d'aquests processos, el qual es coneix com a estivación. Segueix llegint i coneix el significat i exemples d'animals que estiven.
Què és l'estivació?
L'estivació és un procés de letargia en què entren certs animals que habiten en zones on hi ha temporades amb augments de les temperatures, que també incideixen en el desenvolupament de sequeres perllongades. En aquest sentit, els animals que estiven minimitzen el seu metabolisme, redueixen la respiració, el ritme cardíac i, en general, tot el sistema entra en un estat de menor funcionament, de manera que la seva temperatura també baixa, retenen més eficientment la humitat i fins i tot es reorganitzen les rutes metabòliques a nivell cel·lular de l'individu per tal de garantir-ne la supervivència.
D'aquesta manera, l'estivació és un estat de latència en què diversos animals, tant invertebrats com vertebrats, entren en moments de sequera. En certs casos, s‟estima que és més la disponibilitat d‟aigua que l‟augment de les temperatures el que desencadena l‟estivació. D' altra banda, aquest mecanisme estratègic fa milers d'anys que és present a la biodiversitat animal, i si bé no és usat per tots els animals, un tret curiós és que sí que passa en grups taxonòmics molt diferents.
Animals que estiven
Ara que coneixem la definició d'estivació, per què es produeix i quan és probable que et preguntis quins animals duen a terme aquest procés. Hi ha diverses espècies capaces de desenvolupar aquest procés considerat com una adaptació evolutiva. En aquest sentit, coneguem certs exemples d'animals que estiven:
- Caragol de llet (Otala lactea): correspon amb un mol·lusc de la classe gasteròpoda, sent un cargol d'hàbits terrestres que habita a la Península Ibèrica, el Marroc i M alta, entre altres països, a més, ha estat introduït a Amèrica. Aquest animal realitza l'estivació en èpoques de sequera o disminució de l'aliment, disminuint-ne el metabolisme, especialment certs processos cel·lulars.
- Rana africana amb urpes (Xenopus laevis): nativa del sud d'Àfrica, aquest amfibi també ha estat introduït a Europa, nord i sud dAmèrica. Aquest animal és principalment aquàtic, però en èpoques de sequera extrema, quan els cossos d'aigua s'assequen, és capaç d'enterrar-se als fons fangosos que queden i es manté immòbil fins a un any, esperant que es renovi l'aigua de l'hàbitat.
- Gorgull de l'alfals (Hypera postica): entre els diversos insectes que estiven podem esmentar aquest coleòpter, que té una àmplia distribució en Europa. A l'època d'estiu, quan és a la fase adulta, entra en aquest tipus de letargia en la qual disminueix principalment les seves funcions respiratòries i nervioses.
- Cocodril d'aigua dolça (Crocodylus johnstoni): aquesta espècie endèmica d'Austràlia habita en diversos tipus de cossos d'aigua dolça, els quals poden minvar de manera important durant l'època de sequera, per la qual cosa utilitza l'estratègia d'estivació per sobreviure a la temporada esmentada.
- Tortuga del desert (Gopherus agassizii): aquesta tortuga nativa dels Estats Units i Mèxic varia la seva activitat segons la zona on habita, de manera que en aquells ecosistemes on els estius són secs i amb temperatures altes, entra en estat d'estivació. De fet, l'estivació de les tortugues és de les més conegudes, ja que aquests animals, al contrari del que es creu, no hibernen, sinó que entren a l'estat de letargia aquí esmentat o fan ús de la brumació.
- Cranc d'aigua dolça (Austrothelphusa transversa): en aquest cas tenim un crustaci nadiu d'Austràlia, el qual a l'època de sequera també estiva. Habita en rius estacionals i construeix un cau subterrània, la qual segella perquè es mantingui certa humitat, i roman en estat letàrgic fins que les pluges retornin i el cos s'aigua de recobrir.
- Lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius): encara que és menys comú trobar mamífers que hi estiguin, aquesta espècie de lèmur nadiu de Madagascar entra en aquest estat a l'època de sequera ocorreguda al seu hàbitat, que pot durar al voltant d'uns 6 mesos. Durant aquest temps, l'animal s'inactiva dins d'un forat en un arbre, on es manté totalment enrotllat, utilitzant les reserves que emmagatzema a la cua per poder sobreviure durant la letargia. Addicionalment, l'animal varia la temperatura corporal segons l'ambiental.
Com veus, els exemples d'animals que estiven són molt variats i no responen a un únic grup taxonòmic, una cosa realment curiosa, no creus? Si vols conèixer més Dades curioses sobre els animals, no et perdis aquest altre article.
Diferència entre estivació i hibernació
La principal diferència entre estivació i hibernació és que l'estivació ocorre en hàbitats on escasseja l'aigua i augmenten les temperatures, mentre que la hibernació se suscita en ambients on les temperatures baixen de manera molt considerable, per sota dels 0 ºC.
D' altra banda, l'estivació pot passar en animals vertebrats i invertebrats, mentre que la hibernació, encara que s'utilitza com un terme molt general, realment ho travessen certs mamífers com esquirols terrestres, ratolins s altadors o marmotes, entre altres espècies afins.
Una altra diferència entre estivació i hibernació la trobem que els animals que estiven poden sortir molt més ràpid d'aquesta letargia que els animals que hibernen, que solen requerir més temps per refer-se i reprendre el ritme normal de la seva letargia metabolisme i en general de les funcions corporals.
