Les aus són vertebrats de sang calenta i es troben dins del grup dels tetràpodes. Se les pot trobar a tot tipus d'hàbitat i en tots els continents, fins i tot en ambients tan freds com l'Antàrtida. La seva principal característica és la presència de plomes i la capacitat de volar, encara que no totes ho poden fer, ja que existeixen algunes espècies que han perdut aquesta capacitat. Dins del món de les aus, hi ha una gran varietat quant a morfologia (forma del cos), colors i mida de les plomes, formes de becs i maneres d'alimentació.
Coneixeu els diferents tipus d'aus que existeixen i les seves característiques? Si vols conèixer més sobre aquest meravellós grup animal, continua llegint aquest article del nostre lloc on t'explicarem sobre els tipus d'aus presents a cada part del món i els seus detalls més curiosos.
Característiques de les aus
Les aus són els descendents més propers dels dinosaures, que van habitar la Terra fa uns 200 milions d'anys, al Juràssic. Com esmentem, són animals endoterms de sang calent que posseeixen plomes que cobreixen tot el seu cos, un bec córneu (amb cèl·lules de queratina) i no posseeixen dents. Les extremitats anteriors estan adaptades per al vol i, en el cas d'espècies d'aus no voladores com estruços, kiwis o pingüins, les extremitats posteriors estan adaptades per córrer, caminar o nedar. La seva particular anatomia posseeix diverses adaptacions, la majoria relacionada al vol i als seus particulars modes de vida. Presenten les característiques següents:
- Esquelet lleuger: esquelet amb ossos molt lleugers i buits que els confereix lleugeresa durant el vol.
- Visió desenvolupada: també tenen orbitals (cavitats on s'allotgen els ulls) molt grans, per la qual cosa la seva visió està molt desenvolupada.
- Pico córneo: les aus presenten un pic córneo amb moltes variants depenent de l'espècie i la manera d'alimentació.
- Siringe: també compten amb siringe, que és part del seu aparell bucal i mitjançant el qual poden emetre sons i el cant.
- Bot i pedrer: posseeixen un pap (dilatació de l'esòfag) que els serveix per emmagatzemar els aliments abans de la seva digestió, i per un altre costat un pedrer, que forma part de l'estómac i que s'encarrega de triturar l'aliment, moltes vegades amb l'ajuda de petites pedres que l'ocell s'empassa per a aquest fi.
- No orinen: no compten amb bufeta urinària, per la qual cosa l'àcid úric (deixalles dels ronyons de les aus) és excretat juntament amb la resta de les deixalles en forma de femta semisòlides.
- Ossos fusionats: fusió de vèrtebres, fusió d'ossos del maluc i variacions a l'estèrnum i les costelles per allotjar els músculs del vol.
- Quatre dits: les potes tenen 4 dits en la majoria de les espècies, els quals tenen diferent disposició depenent del mode de vida que portin.
- Egagròpiles o pèl·lets: moltes espècies formen egagròpiles o pèl·lets, petites concrecions vomitades formades per restes animals no digerits.
- Ponen ous: com esmentem anteriorment, la seva forma reproductiva és per fecundació interna i posen ous calcaris secs que coven als nius, i moltes espècies perden les plomes del pit durant l'època d'incubació per poder proveir més calor a l'ou.
- Poden néixer amb o sense plomes: les cries acabades d'eclosionar (quan surten de l'ou) poden ser altricials, és a dir, que encara no tenen plomons per a la seva protecció i han de romandre més temps al niu a cura dels pares. D' altra banda, poden ser precoços, quan neixen proveïts de plomons que protegeixen el seu cos, per tant, passen menys temps al niu.
- Digestió i metabolisme accelerats: posseir un metabolisme i digestió elevats i accelerats, són també adaptacions referides al vol.
- Respiració especial: aparell respiratori molt particular, ja que posseeixen pulmons amb sacs aeris que els permet un flux constant d'aire.
- Sistema nerviós desenvolupat: compten amb un sistema nerviós molt desenvolupat, sobretot l'encèfal, que està relacionat amb les funcions del vol.
- Alimentació variada: relacionat a la seva dieta, existeix una àmplia variació depenent de l'espècie, podent consumir llavors, fruits i flors, fulles, insectes, carronya (restes d'animals) i nèctar, cosa que estarà directament relacionat amb els seus modes de vida.
- Llargues migracions: moltes espècies marines, com la baldriga ombrívola (Ardenna grisea) posseeix la capacitat de realitzar migracions tan llargues com espectaculars, ja que aconsegueix més de 900 km al dia. Descobreix aquí quines són les aus migratòries.
Tipus d'aus
Al voltant del món hi ha més de 10.000 espècies, i la majoria s'han diversificat durant el Cretaci, fa uns 145 milions de anys. Actualment s'agrupen en dos grans llinatges:
- Palaeognathae: amb al voltant de 50 espècies distribuïdes sobretot en hemisferi sud,
- Neognathae: compost per la resta de les espècies presents a tots els continents.
A continuació, incloem un esquema on es mostra amb més claredat els tipus d'aus que hi ha.
Exemples d'aus Palaeognathae
Dins dels tipus d'au Palaeognathae, es troben:
- El estruç (Struthio camelus): és l'au més gran que actualment podem trobar i la corredora més ràpida. És present a l'Àfrica subsahariana.
- Els ñandús: com Rhea americana, similars als estruços, encara que més petites. Han perdut la capacitat de volar i també són excel·lents corredores i són presents a Sud-amèrica.
- Els dinàmics: com a Tinamus major també present a Amèrica Central i Sud. Són aus caminadores i fan vols curts quan se senten amenaçades.
- Els casuaris: com Casuarius casuarius present a Austràlia i Nova Guinea, i l'emú Dromaius novaehollandiae, present a Oceania. Totes dues també han perdut la capacitat de volar i són caminadores o corredores.
- Els kiwis: endèmics (només presents en un lloc) de Nova Zelanda, com Apteryx owenii. Són aus de mida petita i amb forma globosa i d'hàbits terrestres.
Exemples d'aus Neognathae
Les Neognathae comprenen el grup més divers i nombrós de les aus actuals, per la qual cosa anomenarem els seus representants més coneguts o cridaners. Aquí podem trobar:
- Gallines: com Gallus gallus, presents a tot el món.
- Patos: com per exemple Anas sivilatrix, present a Amèrica del Sud.
- Palomas: com Columba livia, també d'àmplia distribució, ja que es troba present a gran part del món.
- Cucos: com el cucut comú Cuculus canorus, tan curiosos per practicar el parasitisme de cria, on les femelles ponen els seus ous als nius d' altres espècies d'aus. Aquí també hi ha el correcamins Geococcyx californianus, curiós pels seus costums terrícols per alimentar-se.
- Grulles: amb exemples com Grus grus amb la seva grandària i la capacitat de migrar grans distàncies.
- Gaviotas: per exemple Larus occidentalis, aus marines de mida mitjana i amb una de les envergadures alars més grans (distància de punta a punta de les ales).
- Aus rapinyaires: com l'àliga reial, Aquila chrysaetos, espècie de grans dimensions i excel·lent voladora, i les òlibes i mussols, com per exemple el mussol nival Aquila chrysaetos, característic pel seu plomatge tan blanc.
- Pingüins: amb representants que poden assolir 1, 20 m d'alçada, com el pingüí emperador (Aptenodytes forsteri).
- Garzas: com Ardea alba, molt distribuïda al món i una de les més grans del seu grup.
- Colibríes: amb representants diminuts com Mellisuga helenae, considerada l'au més petita del món.
- Martí pescador: com Alcedo atthis, tan cridaner pels seus colors brillants i la seva excel·lent capacitat per pescar.
