La principal característica de la sabana colombiana és que durant vuit mesos a l'any roman inundada, i els altres quatre mesos restants són d'una sequedat extrema. La fauna de la sabana colombiana està constituïda per 62 espècies de mamífers; 25 espècies de rèptil; 315 varietats d'ocell; 23 espècies d'amfibi i 107 classes de peixos.
L'extensa sabana colombiana consta de bàsicament plantes gramínies, per la qual cosa la indústria ramadera s'ha aposentat en aquesta zona d'excel·lents farratges.
Prossegueix la lectura d'aquest article i al nostre lloc us mostrarem alguns animals prototípics de la fauna de la sabana colombiana:
La tortuga morrocoi
La tortuga morrocoi, Chelonoidis carbonaria, també coneguda a Colòmbia com a morrocoia sabanera, es tracta d'una tortuga característica de la sabana colombiana.
Té hàbits diürns i es distribueix per tota la sabana, inclusivament per les àrees destinada a la ramaderia. Les hores de més activitat són durant el matí i cap al tard, refugiant-se a l'ombra durant el període més calorós del dia.
Una característica de la tortuga morrocoi són unes taques vermelloses a les potes, per la qual cosa també se la coneix com a tortuga de potes vermelles La mida d'una morrocoi oscil·la entre els 30 i els 50 cm, depenent molt de la zona on habiti, ja que es distribueix pràcticament per tot el continent sud-americà. La coloració de la seva closca és molt diversa. Els mascles tenen el peto còncau per facilitar-ne la reproducció, mentre que les femelles el tenen pla.
La tortuga morrocoi salvatge es troba amenaçada per diversos motius: el més important és la caça com a aliment, ja que es constitueix en un menjar típic durant la Setmana Santa; doncs l'Església considera la morrocoi sabanera com a "peix". També la captura com a mascota influeix en la seva situació d'amenaça
Afortunadament actualment existeixen vivers de tortuga morrocoi per tot el món, ja que està considerada com una mascota excel·lent pels amants de les tortugues.
El zopilot rei
El zopilot rei, Sarcoramphus papa, és conegut a Colòmbia com rei dels gallinazos.
És una au de mida considerable que s'alimenta bàsicament de carronya. Es tracta del tercer voltor americà en mida, ja que fa entre 67 i 81 cm de longitud, amb una envergadura que oscil·la entre els 120 a 200 cm. El seu pes oscil·la entre els 2, 70 kg als 4, 50 kg.
Gràcies al fet que té el crani més gran i el bec més fort d'entre tots els voltors americans, ell sol ser el primer en sajar els cadàvers i alimentar-se en primer lloc. La seva presència relega a la resta de voltors que esperen que el zopilot rei finalitzi de menjar. Només és relegat el zopilot rei quan un còndor apareix en escena, encara que és un fet infreqüent atesa la diferència d'hàbitats entre les dues espècies. No està amenaçat.
Pecari de collaret
El pecari de collaret, Pecari tajacu, és conegut a Colòmbia com a saí. Es tracta d'un mamífer amb certa semblança amb el porc senglar. S'alça 50 cm fins a la creu, i fa entre 70 i 110 cm. El seu pelatge està constituït per unes recies cerres negre-grisàcies.
Viu en grups de 6 a 9 individus, però poden arribar fins a rajades de 30 exemplars. El seu hàbitat és la sabana, esters, zones agrícoles i forestals.
S'alimenta de tot tipus de vegetals, incloent-hi tubercles, arrels, llavors, fruites i cabdells, però no menysprea ni insectes ni petits vertebrats. Són animals diürns, i durant la nit s'aixopluguen en caus o sota les arrels de grans arbres.
Ignoren els humans, però si se senten amenaçats planten cara i es defensen amb uns llargs ullals que s'esmolen per si sols al obrir i tancar la boca. Al llom tenen una glàndula odorífera que secreta un mesc fortíssim. No és una espècie amenaçada.
El Curet
El curito, Hoplosternum littorale, es tracta d'un peix siluriforme molt comú en esteros, llacunes de desbordament i aigües calmes. També es distribueix per les conques dels rius Amazones, Orinoco i Guaiana. Els mascles arriben fins als 24 cm.
És un peix amb una característica de supervivència increïble: durant l'estació seca s'enterra al fang i sobreviu engolint bombolles d'aire. ja que el seu tub digestiu durant aquest període i gràcies a les parets vasculeritzades li permeten transformar-se en un òrgan respiratori.
La seva alimentació és omnívora, i la seva zona de distribució és molt extensa a Colòmbia, Brasil, Guaiana, Suriname, Trinitat i Veneçuela. És una espècie amb interès comercial, ja que està considerat com un menjar.
Imatge d'ecoregistres.org:
Rana paradoxal
La rana paradoxal, Pseudis paradoxa, també coneguda com a granota de baix, és un amfibi comú en els plans colombo-veneçolans. És un dels animals més populars de la fauna de la sabana colombiana.
L'extraordinari d'aquesta granota de bona mida és que el capgròs és molt més gran que l'animal adult, podent assolir els 40 cm i 500 gr de pes. Per aquest motiu es diu granota paradoxal. El seu hàbitat són els esteros lacustres i s'alimenta d'invertebrats aquàtics. Aquesta espècie no està amenaçada.
