La tripanosomiasi humana africana, el nom científic de la popularment coneguda com a mal altia del son, és una mal altia parasitària que necessita un vector, en aquest cas concret una mosca, per poder infectar. La mosca infecta el paràsit després d'haver picat un humà o un animal infectat. Aquesta mosca només es troba a l'Àfrica, per la qual cosa en la majoria dels casos només es pot contraure la mal altia allà. No obstant això, els fluxos migratoris i de mercaderies continus fa cada vegada més probable que aquest tipus de mal alties s'estengui cap a altres zones del món.
Si aquesta mal altia no és diagnosticada i tractada a temps pot portar a la inflamació del cervell, cosa que dóna un dels símptomes més representatius d'aquesta mal altia: La somnolència. A ONsalus t'expliquem més sobre la mal altia de son: símptomes, tractament i seqüeles perquè sàpigues tot el necessari sobre aquesta mal altia.
Transmissió i contagi de la mal altia del son
El parasit requereix en la majoria de casos l'ús d'un vector, la mosca tse-tse, perquè hi hagi infecció. Aquesta mosca només es troba a Àfrica, per la qual cosa la mal altia només es pot trobar en persones que hagin viatjat a aquest continent, el vector (la mosca) no està disseminada per tot el continent, es concentra en alguns països i zones: rius, llacs, boscos galeria o sabana. Els països que reporten més casos d'infeccions són:
- República Democràtica del Congo, on es troben al voltant del 80% dels casos reportats.
- República Centreafricana, És el segon país en presentar major quantitat de casos.
- Angola, Burkina Faso, Camerun, Txad, Costa d'Ivori, Gabon, Ghana, Guinea, Guinea Equatorial, Kenya, Malawi, Nigèria, República Unida de Tanzània, Sudan del Sud, Uganda, Zàmbia i Zimbabwe, presenten casos però en molt comptades ocasions: menys de 100 casos per any.
No obstant això, s'han notificat altres casos d'infecció en què la mosca no hi està involucrada:
- Trasmissió vertical (mare-fill): El paràsit pot travessar la barrera placentària i infectar la criatura.
- Punxades accidentals amb agulles que continguin el paràsit.
- Transmissió sexual.
Mal altia del son i els seus símptomes
Un cop el paràsit ha entrat a l'organisme comença a multiplicar-se. Això es dóna en diferents etapes, les fases de la mal altia que es coneixen són tres:
Fase inicial
És la primera fase i s'origina després de la infecció. El que és característic d'aquesta fase és la inflamació a la zona de la picada, seguit a l'evolució cap a una úlcera dolorosa amb un marc blanc al voltant. Finalment, la ulcera es converteix en una lesió hiperpigmentada, molt fosca, després de dues o tres setmanes d'evolució.
Fase hemo-limfàtica
En aquesta fase, el paràsit passa a la circulació sanguínia i limfàtica, on comença a replicar-se. En aquesta fase, es presenten principalment els símptomes següents:
- Episodis d' alta febre (1 a 3 dies), seguit de períodes sense febre. Cada febre és el resultat d'una nova replicació del paràsit.
- Dolor intens i incapacitant de cap
- Debilitat intensa
- Dolor a les articulacions
- Anemia
- Signe de Winterbottom: Inflamació de ganglis limfàtics cervicals, però que no causen dolor.
- Pèrdua de pes i picor.
Fase neurològica
Quan comença aquesta fase, el paràsit ja va travessar la barrera hematoencefàlica, la barrera de protecció que filtra el que pot passar al Cervell, per tant ja pot infectar el sistema nerviós central. Durant aquesta fase es poden presentar símptomes de la fase hematolinfàtica alhora. Els símptomes característics daquesta fase són:
- Canvi de comportament i caràcter
- Disminució de concentració
- Irritabilitat
- Canvis d'humor bruscos, passar d'alegria a tristesa en curts intervals de temps
- Es comença a presentar somnolència durant el dia, que avança a mesura que la infecció augmenta. Finalment causa un somni excessiu,
Mal altia del son: tractament
El tractament s'ha d'instaurar en pacients en què es troba el paràsit a la sang. Encara que hi ha un tractament, la mal altia pot presentar altes taxes de mortalitat A més, s'ha de fer un estudi del Líquid Cefaloraquidi (Sistema Nerviós Central), per determinar la presència, o no, del paràsit al cervell. Segons la fase de la mal altia, el tractament és diferent:
- Mal altia que no compromet el cervell: Si es diagnostica la mal altia en aquest punt, les probabilitats de millora són molt altes, i el dany causat pels fàrmacs és menor. Els medicaments usats en aquesta fase són la pentamidina i la suramin
- Mal altia que compromet el cervell: El diagnòstic es dóna quan es troba el paràsit en el líquid cefaloraquidi. En aquest punt, es fan servir fàrmacs que poden arribar a ser molt tòxics, aquests són; melarsoprol i eflornitina
Seqüeles i prevenció de la mal altia del son
Si no hi ha un diagnòstic oportú, la mal altia pot ser mortal. El tractament pot ser molt eficaç i eliminar la mal altia, però poden quedar algunes seqüeles lleus en el sistema nerviós central, com a petites cefalees ocasionals. No hi ha vacunes per a aquesta mal altia, en països on passa la infecció, es pot tractar de controlar la mosca que transmet la mal altia. Per prevenir la mal altia del son es poden dur a terme algunes mesures individuals:
- Evitar zones amb insectes transmissors de la mal altia.
- Usar roba clara, fresca i que cobreixi la major part del cos.
- Aplicar abundant repel·lent.
- Col·locar mosquiteres.
- Usar insecticides.
Aquest article és merament informatiu, a ONsalus.com no tenim facultat per receptar tractaments mèdics ni realitzar cap tipus de diagnòstic. Et convidem a acudir a un metge en cas de presentar qualsevol tipus de condició o malestar.
