La insuficiència cardíaca en gossos és un trastorn relativament comú que pot afectar animals de totes les edats, per la qual cosa els cuidadors hem de estar atents a qualsevol símptoma que ens pugui suggerir que pateixin insuficiència. És molt important reconèixer aquests símptomes per poderacudir al veterinari a temps i no confondre'ls amb altres problemes de salut menys greus.
En aquest article del nostre lloc veurem com podem identificar la insuficiència cardíaca en gossos, així com les seves característiques generals, símptomes, causes i tractament. Continua llegint i descobreix-ne més:
Generalitats sobre la insuficiència cardíaca
Com sabem, el cor s'encarrega de bombar la sang per a tot l'organisme. És un òrgan compost de dues càmeres inferiors anomenades ventrículs i de dos superiors, una mica més petites, que reben el nom de aurículesEls costats esquerre i dret del cor estan separats per una paret muscular. Quatre vàlvules mantenen el flux de sang sempre en la mateixa adreça.
Els problemes en aquestes vàlvules poden ocasionar reflux de la sang i produir alteracions, com veurem. Les vàlvules reben el nom de mitral, aórtica, tricúspide i pulmonarÉs important conèixer aquesta distinció ja que, segons s'afecti una banda o l' altra, els símptomes seran diferents.
En conclusió, podem definir la insuficiència cardíaca com a la incapacitat del cor per dur a terme una circulació sanguínia que satisfaci els requeriments de l'organisme. Aquesta alteració de la funció cardíaca compromet el treball d altres òrgans com els ronyons, el fetge o els pulmons. Als gossos, quan el cor comença a fallar s'estableixen mecanismes de compensació que pretenen substituir la feina que no està fent el cor. Això és important perquè farà que el gos es mantingui asimptomàtic durant mesos i fins i tot anys. Per això resultarà determinant acudir al veterinari quan detectem el primer símptoma.
La insuficiència cardíaca en gossos presenta diferents causes:
- Sovint té el seu origen en una mal altia crònica a les vàlvules, en què es produeixen canvis degeneratius. La mitral sol ser la més afectada. Aquestes alteracions fan que la vàlvula perdi la funcionalitat, afectant el rendiment cardíac. Es produeix un reflux de sang i un engrandiment de l'aurícula.
- Miocardiopatia dilatada, que consisteix en un engrandiment de les càmeres del cor i un aprimament de les parets dels ventricles.
- Filariosi, causada per paràsits transmesos per mosquits, les filàries, que viuen al costat dret del cor, provocant complicacions molt greus com el tromboembolisme pulmonar o la insuficiència hepàtica, a més de la cardíaca. Poden tractar-se amb desparasitadors i fins i tot cirurgia. El millor tractament és la prevenció.
- Mal alties cardíaques congènites, podent ser tan greus els gossos no sobreviuen més d'1 any. Els problemes moderats permeten la supervivència, encara que amb dificultats com la intolerància a l'exercici o el raquitisme. En canvi, els gossos amb defectes lleus fins i tot poden passar desapercebuts. Entre aquestes mal alties destaquen les següents:
- Displàsia (malformació) o estenosi (estrenyiment) a les vàlvules.
- Defectes septals, és a dir, comunicacions anormals entre les cambres del cor.
- Persistència del conducte arteriós, que s'hauria de tancar en néixer, però, en aquest cas, persisteix la comunicació entre l'aorta i l'artèria pulmonar.
- Tetralogia de Fallot: quatre anormalitats que fan que la sang no es bomba amb prou oxigen.
Com veiem, poden aparèixer afectats cadells o animals de més edat, amb diferent simptomatologia, com detallarem al següent apartat.
Els símptomes de la insuficiència cardíaca
La insuficiència cardíaca en gossos pot presentar els següents símptomes característics, que es relacionen amb el baix rendiment cardíac:
- Bufets, que són turbulències que pateix la circulació sanguínia al seu pas pel cor. Poden ser des d'innocus fins a greus. La insuficiència mitral n'és una de les causes, escoltant-se per auscultació una bufa a l'esquerra del tòrax. Si la tricúspide és la vàlvula afectada, la bufa s'auscultarà a la dreta.
- Tos causada per la presència de líquid als pulmons, ja que es produeix un reflux de sang. També es pot donar edema pulmonar. Aquesta tos pot ser més evident a la nit, quan el gos descansa, o després de l'exercici. És típic d'insuficiències al vetrice esquerre. La tos començarà sent lleu i, si es permet avançar la mal altia sense tractament, els episodis es faran cada cop més freqüents.
- Cansanci i letargia que podrem identificar com una intolerància a l'exercici. El gos amb insuficiència cardíaca reduirà la seva activitat habitual, com ara passejades, jocs o s alts. Es cansarà en fer un mínim exercici.
- Ascitis (líquid a l'estómac), quan el líquid es filtra a l'abdomen. És característic d'insuficiència al ventricle dret. Veurem que el nostre gos té la panxa inflada. L'edema també pot produir-se a les potes i acumular-se líquid al tòrax (vessament pleural).
- Es poden arribar a produir síncopes i desmais, que es relacionen amb arítmies, i debilitat general.
- El gos també pot presentar mucoses fredes i grisenques a causa de la mala oxigenació, alteracions del ritme cardíac o respiració accelerada.
- Ràpida pèrdua de pes.
- També cal saber que una miocarditis (inflamació del cor) o l'hipotiroïdisme poden estar darrere d'una miocardiopatia dilatada.
El diagnòstic de la insuficiència cardíaca
Si notem al nostre gos algun dels símptomes que hem esmentat, hem de acudir al nostre veterinari sense dilació En aquest punt cal anotar que en gossos de més de set anys són recomanables les revisions veterinàries anuals consistents en, com a mínim, exploració física i analítica de sang.
Acudint a aquestes cites és possible detectar trastorns de salut que, altrament, passarien desapercebuts en no mostrar clínica des del seu inici o ser aquesta molt poc evident. Serien alteracions com la insuficiència cardíaca que ens ocupa, detectable amb una simple auscultació. El tractament precoç de la insuficiència cardíaca en gossos serà molt important per aconseguir una millor qualitat i esperança de vida.
Com diem, el veterinari començarà per auscultar al nostre gos. Per confirmar el diagnòstic d'insuficiència cardíaca podeu ajudar altres proves com les següents:
- Radiografia toràcica, que permetrà veure la mida del cor i la integritat dels pulmons. És normal que la silueta cardíaca mostri un augment i que s'apreciï líquid al pulmó.
- Ecografia cardíaca (ecocardiograma), recorrent a la Doppler, que ens donarà informació sobre el flux de sang a l'interior del cor, tant de la velocitat com de la direcció.
- ECG (electrocardiograma), per determinar el funcionament del cor i els seus moviments de sístole i diàstole.
- De vegades s'haurà de buscar la presència de filàries.
- També es pot mesurar la tensió, fer una anàlisi d'orina i, com comentem, de sang. Tot això ens donarà informació important, ja que la fallada en l'activitat cardíaca afectarà tot l'organisme i podrem trobar danys en altres òrgans. Per això, com més dades demanem, més afinat serà el tractament.
Hem d'acudir a un veterinari amb experiència en aquest tipus de trastorns i que compti amb el material necessari per realitzar totes les proves pertinents.
El tractament de la insuficiència cardíaca
Un cop confirmat el diagnòstic, i atenent totes les dades, el veterinari classificarà la insuficiència cardíaca del nostre gos segons el grau que li correspongui en funció de la seva simptomatologia i gravetat. Amb aquesta categorització es facilita el establiment del tractament, que s'ha d'instaurar immediatament.
En general es recorre a les mesures següents:
- Medicació, seran pastilles que ajudin a mantenir la funcionalitat cardíaca del nostre gos.
- Es poden emprar altres fàrmacs com a diürètics per als casos que presentin acumulacions de líquid.
- Dieta, ja que existeixen al mercat pinsos i menjar humit formulat específicament per a aquests gossos. En general, ajuden a mantenir la funció renal, que és el segon sistema que se sol veure afectat quan el cor falla. Són aliments baixos en sal.
- Revisions veterinàries, molt importants per mantenir la mal altia sota control i així poder ajustar la medicació de ser necessari. Per això, també és bàsic acudir a consulta si observem qualsevol canvi o empitjorament al quadre clínic del nostre gos.
- Mantenir una bona qualitat de vida, proporcionant al gos totes les cures necessàries i una activitat física restringida a la seva condició, tenint en compte que l'exercici és beneficiós per a gossos asimptomàtics però s'ha de suspendre si en fer-ho apareixen símptomes.
- En casos de persistència del conducte arteriós està aconsellada la cirurgia. Els defectes septals també poden ser candidats a intervenció quirúrgica.
El pronòstic de la insuficiència cardíaca en gossos és reservat i dependrà del moment en què es diagnostiqui la mal altia, de la afectació cardíaca, així com de l'estat de salut general del gos i la seva edat.
