L'hifema consisteix en l'acúmul de sang a la cambra anterior del globus ocular, és a dir, a l'espai que es troba entre la còrnia i l'iris. Pot estar originat per causes circumscrites al propi ull o per causes sistèmiques, cosa que condicionarà que sigui un hifema unilateral (que afecta un sol ull) o bilateral (que afecta ambdós ulls). Determinar la causa concreta que origina l'hifema serà fonamental per instaurar un tractament adequat i establir-ne un pronòstic sobre el procés.
Si t'interessa conèixer més sobre el hifema als gossos, els seus símptomes i tractament, no et perdis aquest article del nostre lloc a el que parlem sobre la seva etiologia, el seu diagnòstic i el seu tractament.
Què és l'hifema en gossos?
La càmera anterior del globus ocular és l'espai comprès entre la còrnia i la superfície de l'iris. A la cambra anterior s'allotja l'humor aquós, que ha de ser transparent en condicions normals. No obstant això, de vegades es produeix una extravasació de sang des de la úvea anterior (iris i cos ciliar) cap a la càmera anteriorEn aquesta situació, els components de la sang (les cèl·lules i el plasma sanguini) es barregen amb l'humor aquós, fent que aquest adquireixi una coloració vermellosa.
acúmul de sang a la cambra anterior del globus ocular se l'anomena hifema o hipema. Habitualment sol observar-se a la part inferior de l'ull, ja que el contingut sanguini cau per l'efecte de la gravetat. No obstant això, quan el gos mou el cap, la sang es distribueix per tota la cambra anterior observant-se una coloració vermellosa homogènia. Cal destacar que la sang a la cambra anterior no sol formar coàguls amb facilitat a causa de l'alliberament de fibrinolisines (enzims que dissolen els coàguls de fibrina) per part de l'iris. Per això, els coàguls no solen aparèixer fins passats 4-7 dies de l'inici de l'hemorràgia.
En funció de la gravetat i l'extensió, l'hifema ocular es pot classificar a:
- Grau I: quan ocupa menys d'un terç de la càmera anterior.
- Grau II: quan ocupa la meitat de la càmera anterior.
- Grau III: quan ocupa tres quarts de la càmera anterior.
- Grau IV: quan ocupa la totalitat de la càmera anterior.
Causes d'hifema en gossos
Quan parlem de les causes d'hifema en gossos, podem estar parlant d'aquelles causes locals (al mateix ull) o causes sistèmiques. A continuació, les veurem més detalladament.
Causes locals d'hifema en gossos
Existeixen diverses alteracions oculars que poden desencadenar un hifema als gossos:
- Traumatismes als ulls: és la causa més freqüent.
- Uveítis: procés inflamatori que afecta la úvea (la túnica vascular de l'ull)
- Glaucoma.
- Despreniment de retina.
- Neoplàsies oculars: com limfomes.
- Anomalies oculars congènites.
Generalment les causes circumscrites a l'ull donen lloc a hifemes unilaterals, és a dir, que afecten un sol ull.
Causes sistèmiques d'hifema en gossos
Les dues causes sistèmiques que poden originar un hifema als gossos són:
- Hipertensió arterial.
- Alteracions de la coagulació: trombocitopènia, coagulopaties com la mal altia de Von Willebrand, intoxicació per anticoagulants, ehrlichiosi, etc.
Quan la causa és sistèmica, l'hifema sol ser bilateral, és a dir, afecta els dos globus oculars.
Símptomes d'hifema en gossos
Els signes clínics associats a l'hifema en gossos són els següents:
- Banda vermellosa a la cambra anterior de l'ull: serà més o menys extensa en funció de la gravetat del procés. Quan l'animal mou el cap, la sang es dispersa per tota la càmera observant-se una coloració vermellosa homogènia.
- Blefarospasme: tancament de l'ull per dolor ocular
- Epífora: llagrimeig continu.
Diagnòstic d'hifema en gossos
El diagnòstic de l'hifema en gossos l'ha de dur a terme un veterinari especialista en oftalmologia. Concretament, el diagnòstic d'hifema en gossos inclou:
- Exploració oftalmològica completa: s'ha d'estudiar la càmera anterior de l'ull des d'una perspectiva lateral emprant una llum d'esquerda per poder localitzar correctament el focus hemorràgic. En cas d'hifema unilateral, és important fer un examen complet de l'ull sa, ja que pot aportar informació útil per al diagnòstic.
- Tonometria: per mesurar la pressió intraocular.
- Ecografia ocular: és una eina diagnòstica molt útil que, a més, ajuda a establir un pronòstic sobre el procés.
- Analítica sanguínia i mesurament de la pressió arterial: és fonamental en cas d'hifema bilateral, ja que la causa sol ser sistèmica.
Per assolir el diagnòstic definitiu d'hifema ocular cal descartar els següents de diagnòstics diferencials:
- Exsudat inflamatori hemorràgic a la cambra anterior:: a diferència de l'hifema, l'exsudat inflamatori hemorràgic té un color més groguenc, un aspecte més dens i ocupa tota la càmera anterior (no només la part inferior).
- Hemorràgia a la càmera vítria: en aquest cas la coloració vermellosa està darrere de la pupil·la (a la càmera vítria). Tot i això, no s'ha de descartar la possibilitat d'un hifema i una hemorràgia vítria de forma concomitant. En cas d'hemorràgia vítria, l'exploració del fons serà difícil o impossible.
- Hemorràgia a la còrnia o l'iris: observant la càmera anterior des d'una perspectiva lateral es podrà diferenciar la localització precisa del focus hemorràgic.
Tractament d'hifema en gossos
L'hifema es considera una urgència oftalmològica que requereix atenció mèdica immediata Per això, quan sospitis que el teu gos pugui estar patint una hemorràgia intraocular, no dubtis a acudir com més aviat millor a una clínica veterinària. El més habitual és que l'equip veterinari que t'atengui procedeixi a estabilitzar la urgència oftalmològica in situ, per després remetre el cas a un especialista en oftalmologia.
El tractament d'hifema en gossos ha d'incloure:
- Antiinflamatoris tòpics o sistèmics: generalment se solen emprar corticoides, atès que els AINEs (Antiinflamatoris No Esteroideus) es desaconsellen pel seu possible efecte antiagregant plaquetari.
- Midriàtics o ciclopègics: són fàrmacs que produeixen la dilatació de la pupil·la i que es fan servir en casos d'hifema per evitar l'aparició de sinèquies (adherències). Es pot emprar Tropicamida en hifemes lleus (grau I o II) o Fenilefrina 10% en hifemes greus (grau III i IV). Això no obstant, cal tenir en compte que l'ús d'aquests fàrmacs és controvertit, ja que poden predisposar a un augment de la pressió intraocular.
- Inhibidors de l'anhidrasa carbònica tòpics: com la dorzolamida o la brinzolamida. Únicament es faran servir en casos d'hipertensió ocular.
- Analgèsics: es poden emprar opioides com la buprenorfina quan hi hagi dolor ocular, especialment en els casos traumàtics. També us suggerim aquest post sobre els Analgèsics naturals per a gossos.
- Repòs de l'animal.
Quan l'hemorràgia s'organitzi en forma de coàgul, és convenient fer una injecció intracameral de TPA (Activador Tisular del Plasminogen). De vegades, pot ser necessària la extracció quirúrgica del coàgul. Aquests procediments només han de ser realitzats per cirurgians especialistes en oftalmologia.
Pronòstic i complicacions de l'hifema en gossos
El pronòstic de l'hifema en gossos depèn de la causa que l'origina i de la seva extensió:
- Grau I: solen aclarir-se en menys d'una setmana.
- Graus II i III: triguen diverses setmanes a resoldre's.
- Grau IV: sovint ocasionen l'atròfia del globus ocular, també coneguda com a ptisis bulbi.
El més habitual és que la sang allotjada a la cambra anterior vagi drenant de mica en mica a través de l'angle iridocorneal. No obstant això, de vegades l'hemorràgia intraocular pot donar lloc a les complicacions següents:
- Formació de sinèquies intraoculars: es poden formar adherències entre el coàgul i la còrnia o entre el coàgul i l'iris.
- Hipertensió ocular (valors per sobre de 25 mmHg) i glaucoma.
- Cataratas.
- Despreniment de retina
- Degeneració retiniana
- Atròfia del globus ocular o ptisis bulbi.
- Ceguera.
